En les pròximes entrades al bloc uniré les meves dues passions: L'educació i el cinema. Aniré comentant pel·lícules relacionades amb el cel·luloide i intentarem fer un lectura del que es vol transmetre, sense des de una vessant educativa. Tot i que no serà un bloc exclusiu de cinema... també farem un repas a noticies que poden ser d'interés per a la comunitat docent.
La meva primera critica serà sobre una pel·lícula que vam veure fa poc a classe: Cadena de favores.
Sinopsis:
Un nen imagina un curiós sistema per millorar el món; fer favors fins i tot abans que te'ls retornin. És a dir: no retornar favors, sinó pagar-los per endavant, i no necessàriament a qui t'ho va fer a tu. Per a sorpresa de tots, la desinteressada proposta causa furor entre la gent. Entretinguda comèdia amb tocs dramàtics i un eficaç repartiment. Com a anècdota el personatge interpretat per Spacey és, en la novel·la, de raça negra, la qual cosa va provocar polèmica en USA entre el col·lectiu afroamericà.
(FILMAFFINITY)
La pel·lícula no destaca per les interpretacions dels seus grans protagonistes (em refereixo a Helen Hunt i Kevin Spacey) però si per la idea de que la única manera de canviar el món és canviant nosaltres mateixos. Aquesta és la idea que hem de treballar amb els nens des de ben petits, i ara parlo com a pare i com a futur mestre.
Aquest canvi que hem de promoure ha de venir a parts iguals des de l'escola i des de casa. Plantar una llavor que faci reflexionar els nostres fills i alumnes de manera que vegin que un canvi en la manera de viure és possible, només hem de creure.
Tot i que la pel·lícula es desinfla a partir de les 3/4 parts hem de fer el possible per què la idea fonamental del nen no segueixi el mateix camí. Trobar en la felicitat dels altres la pròpia felicitat és una idea maravellosa, tan debò que la gent comenci a pensar d'aquesta manera. Nosaltrs com a mestres hem de procurar que la nostra tasca no sigui unicament la de formar academicament, sinó la d'implicar-nos de tal manera que els nens vegin quines són les conductes adequades. És una responsablitat que ha de ser compartida per la família i procurar anar sempre en la mateixa direcció.
Però... recordeu que els canvis comencen per un mateix.
